Joan Fuster és l’assagista més important de la literatura catalana del segle XX en un moment històric difícil per conrear aquest gènere.
La seua obra assagística la clasificarem en:
a.assaig humanístic,
b.estudis d’història cultural i
c.estudis sociopolítics.
A.Pel que fa al primer apartat el ventall de temes que tracta és amplíssim des de l’hamburguesa a les falles o la sexualitat. Ell sempre assaja de desmitificar les grans veritats i reflexionar sobre la realitat tot i intentant que el lector faça el mateix. Són obres importants: Diccionari per a ociosos, Diari 1952-1960 o els seus famosos aforismes. S’hi constata la influència dels moralistas i racionalistas francesos, de Montaigne als enciclopedistes.
B.En els estudis d’història cultural Fuster estudia parcel.les importants de la nostra història i literatura –períodes històrics, moviments culturals i polítics, figures cabdals, etc - amb un estil amé i lúcid. Es tracta d’obres com La literatura catalana contemporània, La decadència al País Valencià, etc.
C.El compromís cívic de Fuster el va portar a escriure llibres i textos necessaris i que no existien fins al moment. Textos de reflexió històrica i política sobre el nostre país com ara: Nosaltres els valencians, o Un país sense política. En aquests escrits Fuster s’endinsa, des d’una posició intelectual, en les qüestions identitàries dels valencians i posa en evidència la catalanitat de la nostra cultura, la qual cosa el convertirán en el centre dels atacs de l’ultradreta valenciana.
La força de la seua personalitat intel.lectual i l’extensió i originalitat de la seua obra l’han convertit en una de les figures més influents de la cultura del país.
@Miquel Roda
Tema 16. JOAN FRANCESC MIRA
L'obra de J. F. Mira gira al voltant de tres eixos: la reflexió, que comprén un conjunt d'assajos; la ficció, formada per novel·les i contes, i la traducció.
L'assaig de Mira se centra en la reflexió sobre la identitat col·lectiva dels valencians -la llengua, la sociologia, l'antrologia- el concepte de nació i l'estudi de personatges històric singulars, com és el cas dels Borja. I ho fa des d'un punt de vista d'intel·lectual compromés amb el seu país i la seua cultura. D'alguna manera és continuador del treball de Joan Fuster.
Aquesta faceta d'assagista la transllada també a les seues novel·les. Així les seues primeres narracions es caracteritzen pel realisme, la recuperació de la memòria -els ambients de postguerra, el món rural, les tradicions, els costums...- i tenen un fort component autobiogràfic. Ara bé, Mira transcendeix l'anècdota personal per convertir-se en la crónica d'una generació. generacional.
Progressivament, amb El desig dels dies i la trilogia sobre València -Els treballs perduts, El professor d'història-, la seua narrativa guanya en ambició argumental, riquesa estructural i tècnica narrativa. Són novel·les que fan la crònica de la València contemporània, feta amb un fort substrat filosòfic, amb un protagonista revestit amb atributs d'heroi clàssic i ple de referències a mites universals -com l'Ulisses de Joyce.
La seua faceta com a traductor destaca l'adaptació de textos clàssics. Des dels Evangelis a la Divina Comèdia, que han esdevingut veritables models de traducció.
En resum, la producció literària de J.F. Mira fa que siga una figura central de la literatira catalana actual, tant en el camp de l'assaig, com en el de la novel·la i la traducció.
Tema 16. JOAN FRANCESC MIRA
L'obra de J. F. Mira gira al voltant de tres eixos: la reflexió, que comprén un conjunt d'assajos; la ficció, formada per novel·les i contes, i la traducció.
L'assaig de Mira se centra en la reflexió sobre la identitat col·lectiva dels valencians -la llengua, la sociologia, l'antrologia- el concepte de nació i l'estudi de personatges històric singulars, com és el cas dels Borja. I ho fa des d'un punt de vista d'intel·lectual compromés amb el seu país i la seua cultura. D'alguna manera és continuador del treball de Joan Fuster.
Aquesta faceta d'assagista la transllada també a les seues novel·les. Així les seues primeres narracions es caracteritzen pel realisme, la recuperació de la memòria -els ambients de postguerra, el món rural, les tradicions, els costums...- i tenen un fort component autobiogràfic. Ara bé, Mira transcendeix l'anècdota personal per convertir-se en la crónica d'una generació. generacional.
Progressivament, amb El desig dels dies i la trilogia sobre València -Els treballs perduts, El professor d'història-, la seua narrativa guanya en ambició argumental, riquesa estructural i tècnica narrativa. Són novel·les que fan la crònica de la València contemporània, feta amb un fort substrat filosòfic, amb un protagonista revestit amb atributs d'heroi clàssic i ple de referències a mites universals -com l'Ulisses de Joyce.
La seua faceta com a traductor destaca l'adaptació de textos clàssics. Des dels Evangelis a la Divina Comèdia, que han esdevingut veritables models de traducció.
En resum, la producció literària de J.F. Mira fa que siga una figura central de la literatira catalana actual, tant en el camp de l'assaig, com en el de la novel·la i la traducció.
@Miquel Roda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada