dilluns, 17 maig de 2010

Tema 11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70

Tema 11.
Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70

Fins als anys 50, el teatre en català pateix una rigorosa prohibició. Tanmateix, en el 1955 es funda l’Agrupació Dramàtica de Barcelona , que comença a programar autors clàssics, com Shakespeare i Txèkhov, a editar traduccions de grans autors europeus contemporanis com Ionesco o Brecht, i a posar en escena autors propis com Espriu, Brossa o Pedrolo.

Gràcies a tot això, el teatre català du a terme una profunda renovació dels temes i dels llenguatges escènics i s’acosta als nous corrents europeus. S’hi poden identificar tres grans tendències:
a) Les comèdies de crítica mordaç de la burgesia, en què destaca Joan Oliver.
b) El teatre avanguardista, que adopta formes surrealistes i trenca tant els ritmes narratius com els espais escènics, i experimenta amb noves formes d’expressió (música, poesia, dansa, etc). Ací l’obra de Joan Brossa és central.
c) El teatre de l’absurd, que planteja conflictes de caire existèncial –la llibertat de l’ésser humà, el sentit de la vida, la relació amb els altres, etc.- i aposta també per posades en escena rupturistes. Les obres de Pedrolo són el millor exponent d’aquest corrent.

En resum, malgrat un context de manca de llibertat i censura política i cultural, el teatre català aconsegueix crear estructures que l’acosten a les tendències europees del moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada