Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
Als anys setanta la dictadura franquista es debilita. Amb la mort de Franco, el 1975, l’estat espanyol s’enceta un procés de transició política que conduirà a sistema democràtic i a la recuperació de les llibertats. El català recupera la consideració social i legal que havia perdut anys enrere: esdevé cooficial tant al País Valencià com a Catalunya i les Illes Balears i s’incorpora al sistema educatiu. Tot això contribueix a millorar quantitativament i qualitativament la vitalitat de la cultura catalana: augmenta considerablement el nombre d’editorials, de premis literaris i de lectors.
Durant aquest període la narrativa ofereix un ventall ric i variat de temàtiques i tècniques que es poden sintetitzar en diferents corrents:
a)Obres de caire realista, com les d’Isabel-Clara Simó.
b)Novel•les transgressores, que experimenten amb el llenguatge i les tècniques narratives; com l’obra de Terenci Moix amb novel•les com El dia que va morir Marilyn (1970) o El sexe dels àngels (1992).
c)El realisme psicològic, que comprén novel•les en què l’anàlisi psicològica dels personatges i la descripció de mons interiors són els ingredients principals. Montserrat Roig, El temps de les cireres (1977), Carme Riera.
d)La creació d’universos mítics relacionats amb la biografia dels autors (Baltasar Porcel, Jesús Moncada o Joan Francesc Mira).
e)Les novel•les de gènere: la novel•la negra (Ferran Torrent), la juvenil, la històrica (Jaume Cabré, Josep Lozano) de terror, eròtica o de ciència-ficció.
En resum, les darreres dècades del segle XX estan presidides per la recerca de la normalització literària i l’adaptació a les tendències narratives europees.
@Miquel Roda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada