Cartes al director (2)

Socorrisme, un deure

Vivim en un món en què estem contínuament en convivencia amb altres persones, anem al treball, fem activitats d’oci i quasi sempre estem rodejats de gent. Sovint es produeixen situacions on a causa d’un accident la vida d’una persona està en perill i és el nostre deure socórrer-la. El problema és que quasi ningú sap com s’ha d’assistir a un ciutadà i, per tant, l’estat del individu podria empitjorar o fins i tot la mort. Els primers moments després d’un accident són vitals per a la salut del ciutadà i la seva recuperació. Motivat per aquest pensament vaig fer un curs de socorrisme i em vaig adonar que no hauria de ser una opció voluntària, sino un deure de cada ciutadà. On les institucions competents haurien de donar més facilitats, fins i tot, fer uns cursos intensius , que asegurara un mínim de coneixements per salvar la vida d’un persona.

Àlvaro Montalar Ramon. Castelló



La limitada venjança dels oprimits

Si heu mirat les noticies per Internet últimament, Amanda Todd, que era una xiqueta de quinze anys que es va suïcidar, al ser víctima de Bullying per Internet. Ho explicaré breument, la xica va conèixer un monstre per Internet i ell li va dir que el mostrés els pits, la xica, inconscient del que desencadenaria, ho va fer, a més, va exigir que li ensenyaré més, la xiqueta es va negar i aquell depravat va enviar les fotografies que havia tomat de la adolescent mostrant els seus encants femenins i se la va manar a tots els seus coneguts (familiars, amics
i, inclús, als seus professors). La xiqueta, agafà una depressió molt forta i va terminar en el tràgic final contat prèviament.
Ara dia de avui, la organització Anonymous va publicar un vídeo al youtube. El vídeo en qüestió, da a conèixer tota la informació que van trobar sobre el "home" que va induir al suïcidi de Amanda Todd, cosa que va resultar molt favorable en un primer moment, ja siga per als familiars, amics o senzillament a
les persones que es preocupen per que es faça justícia. Peró, ara quan em disposava a mirar el vídeo per curiositat informativa, resulta que el vídeo està censurat per revelar dades que poden causar acós, intimidacions o amenaces.  Senzillament, estic indignat i consternat, com es possible que en la època de les
comunicacions es protegeixen als assassins de xiquets? (es protegisquen els...)


(No cal que expliques el que fa l'assetjador.
Quan ho he enganxat al bloc s'han perdut les marques de correcció. Ja teniu una tasca a fer!)