dissabte, 10 de novembre del 2012

Examen


Temes per a l’examen

1.    El textos acadèmics
1.1  Característiques dels textos acadèmics (pàg. 9)
1.2  L’exposició en els textos acadèmics (pàg.10-12)
1.3  L’argumentació en els textos acadèmics (pàg, 12-15)
1.4  Característiques lingüístiques dels textos acadèmics (pàg 17-18)
1.5  Els gèneres acadèmcis (pàg. 18)

2.    Els textos periodístics
2.1  Definició i finalitat. Característiques i funcions (pàg. 19)
2.2  Característiques lingüístiques i discursives (pàg. 20)
2.3  Els gèneres periodístics 
La notícia (pàg. 23 i 24)
L’article d’opinió (pàg. 27 i 28)

També podeu seguir la versió que trobareu a l’aula virtual, on hi ha els recursos següents:
El text expositiu
Textos periodístics
L’argumentació

De gramàtica:
Pronoms febles. Verbs. (Activitats fetes a classe)
Qüestions puntuals treballades a classe (perífrasis d'obligació, complements verbals, connectors...)

dijous, 8 de novembre del 2012

Activitats sobre registres. Correcció


ELS REGISTRES
Solució a les activitats 9 i 10 de la pàgina 61

Activitat 9
Volíem adaptar aquest text (un fragment d’un assaig que pertany a l’àmbit acadèmic i que empra un registre molt tècnic) perquè fos comprensible per a l’alumnat de 2n d’ESO. La tasca era molt complexa: adaptar-se al destinatari no és gens fàcil!
Ací teniu una proposta. Hi hem seguit unes estratègies que són aquestes:
       a)  Reduir el text a les idees bàsiques que volia transmetre.
b)        b) Reduir la terminologia específica: hi hem deixat només “ciències empíriques” i “mètodes inductius”
c)       c) Mantenir, en canvi,  l’exemple que s’hi donava i, fins i tot, ampliar-lo. (fragments destacats en roig).
d)      d) Repetir i ampliar definicions (fragments en blau)
e)      e )Hem mantinguts els paràgrafs del text inicial per fer més fàcil la comparació. Això sí, hem unit el segon i el tercer.

Text de Karl POPPER, La lògica de la investigació científica.
El científic proposa idees –més o menys complicades- i intenta contrastar si són vàlides o no,  seguint unes pautes. Això és particularment important en les ciències empíriques,  que són aquelles que es basen  en l’experimentació i l’observació.  Per exemple, un biòleg deduirà que “tots els cignes són blancs” a partir de l’observació de molts cignes en diferents llocs.

Per això, el mètode d’anàlisi i de treball que segueixen les ciències empíriques té una importància clau. Ara bé, què s’entén per ciències empíriques?

Les ciències empíriques són aquelles que utilitzen mètodes inductius .  És a dir, que a partir d’ unes hipòtesis inicials -“crec que tots els cignes són blancs”- comprovats per l’experimentació i l’observació –“observe cignes en diferents llocs”- estableixen enunciats universals o teories generals –“tots els cignes són blancs”.

Però aquest mètode és fiable sempre? No n’estem tan segurs. Per exemple, per molts exemplars de cignes blancs que hàgem observat, no està justificada la conclusió que “tots” els cignes siguen blancs.  (aquest fragment està copiat textualment, però el podríem adaptar)

I aquest és el problema de la inducció: les deduccions que es fan no sempre estan justificades, no sempre donen tota la veritat.



Activitat 10
D’un registre vulgar a un de formal.
 (Situació: Ens han fet un avançament per l’esquerra i quasi tenim un accident)
-Però que imprudent que és, aquest individu! Tu l’has vist?
-Tranquil, Salvador.
-Si el trobe li diré quatre coses.
-Va, deixa-ho estar . A veure si encara tenim un accident.
-Quina barra que té: avança per l’esquerra a tota velocitat i tocant el clàxon. I damunt, frena en sec i quasi xoquem! Hauríem pogut eixir pel vidre volant! Quin pocavergonya! A tipus con aquest els haurien de denunciar ben denunciats!
-Deixa-ho córrer. No es pot fer res i tampoc no hi ha cap policia per ací.
-Pilar, prou! Només faltaria que vingueren els municipals, amb la mania que els tinc.
-Salvador, per favor!
-És que em fan perdre els nervis. No sé que els faria...

dimecres, 7 de novembre del 2012

Cartes al director (2)


Socorrisme, un deure

Vivim en un món en què estem contínuament en convivencia amb altres persones, anem al treball, fem activitats d’oci i quasi sempre estem rodejats de gent. Sovint es produeixen situacions on a causa d’un accident la vida d’una persona està en perill i és el nostre deure socórrer-la. El problema és que quasi ningú sap com s’ha d’assistir a un ciutadà i, per tant, l’estat del individu podria empitjorar o fins i tot la mort. Els primers moments després d’un accident són vitals per a la salut del ciutadà i la seva recuperació. Motivat per aquest pensament vaig fer un curs de socorrisme i em vaig adonar que no hauria de ser una opció voluntària, sino un deure de cada ciutadà. On les institucions competents haurien de donar més facilitats, fins i tot, fer uns cursos intensius , que asegurara un mínim de coneixements per salvar la vida d’un persona.

Àlvaro Montalar Ramon. Castelló



La limitada venjança dels oprimits

Si heu mirat les noticies per Internet últimament, Amanda Todd, que era una xiqueta de quinze anys que es va suïcidar, al ser víctima de Bullying per Internet. Ho explicaré breument, la xica va conèixer un monstre per Internet i ell li va dir que el mostrés els pits, la xica, inconscient del que desencadenaria, ho va fer, a més, va exigir que li ensenyaré més, la xiqueta es va negar i aquell depravat va enviar les fotografies que havia tomat de la adolescent mostrant els seus encants femenins i se la va manar a tots els seus coneguts (familiars, amics
i, inclús, als seus professors). La xiqueta, agafà una depressió molt forta i va terminar en el tràgic final contat prèviament.
Ara dia de avui, la organització Anonymous va publicar un vídeo al youtube. El vídeo en qüestió, da a conèixer tota la informació que van trobar sobre el "home" que va induir al suïcidi de Amanda Todd, cosa que va resultar molt favorable en un primer moment, ja siga per als familiars, amics o senzillament a
les persones que es preocupen per que es faça justícia. Peró, ara quan em disposava a mirar el vídeo per curiositat informativa, resulta que el vídeo està censurat per revelar dades que poden causar acós, intimidacions o amenaces.  Senzillament, estic indignat i consternat, com es possible que en la època de les
comunicacions es protegeixen als assassins de xiquets? (es protegisquen els...)


(No cal que expliques el que fa l'assetjador.
Quan ho he enganxat al bloc s'han perdut les marques de correcció. Ja teniu una tasca a fer!)