Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo
Entre 1950 i 1963, Manuel de Pedrolo escriu un total de tretze obres teatrals. Els temes que tracta són l’autenticitat i la incomunicació, el sentit de l’existència i la llibertat, el conformisme i l’afany de revolta.
Així, en Cruma, Pedrolo va plantejar l’autenticitat de l’home des de premisses heideggerianes, segons les quals com més autèntic és l’home, més incapaç es mostra de comunicar-se amb el món exterior. En Homes i No, va tractar la rebel•lió contra el conformisme heretat i la impossibilitat d’assolir la llibertat. En peces com ara Situació bis, Darrera versió per ara o L’ús de la matèria va reflexionar sobre la llibertat des d’una òptica més genuïnament política i social.
El teatre de Pedrolo planteja situacions claustrofòbiques i angoixants, que d’alguna manera expressa una situació col•lectiva de repressió, que no s’ubica en cap espai o temps concret. Els personatges tenen una dimensió simbòlica: viuen en un món tancat que els separa del món exterior, estan angoixats per enderrocar els murs que els empresonen però, alhora, tenen por a la llibertat.
L’obra conté elements tècnics, formals i estilístics que l’acosten al teatre de l’absurd (trencament dels espais, de la lògica narrativa, del llenguatge amb què es vol expressar l’absurditat de l’existència humana). Tanmateix, Pedrolo preferia anomenar-lo teatre de l’abstracte.
El teatre de Pedrolo entronca amb els corrents existencialistes dominants a l’Europa de la postguerra del qual J.P. Sartre n’és el màxim exponent.
@Miquel Roda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada