Els catarres
Teràpia de shock
Teràpia de shock (per als del Barça)
Gerard Quintana
La Troba Kung-Fú
Gertrudis
La Pegatina
Pepet i Marieta
Pirat's Sound Sistema
Ai, ai, ai
Pino Piras (l'Alguer)
Rauxa
Gerard Jacquet (Catalunya Nord)
Joan-Pau Giné (Catalunya Nord)
Pau Alabajos
Cesc Freixas
Amaral
El Canto del Loco
Amaia Montero
Sergio Dalma
dissabte, 31 de desembre del 2011
dimecres, 11 de maig del 2011
Tema 9. La poesia contemporània
Tema 9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual
Al començament de la dècada dels 70, amb obres com Els Miralls, de Pere Gimferrer, i Poesia rasa, de Joan Brossa, la poesia catalana es decanta cap al simbolisme i l'experimentalisme. Es tracta d’una poesia molt elaborada formalment i que deixa de banda el compromís social i el realisme.
Aquesta poesia presenta les característiques següents:
a) Nous valors de la paraula poètica: la paraula poètica deixà de ser utilitzada per a narrar i passà a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua.
b) La poesia és considerada una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta, com un camí d'accés al món de les idees. El poema es fa hermètic.
c) Nous arguments: els poetes adopten punts de vista innovadors, com ara la reivindicació de la dissidència, la ruptura amb els valors de la tradició cultural, el desig de modernitat i l'afany d'universalisme.
d) Connexió amb pràctiques d'escriptura que havien conformat la història de la poesia del segle XX —el simbolisme, l'avantguardisme, el surrealisme, etc.
Hi destaquen dues tendències: d’una banda, hi ha els poetes que busquen la musicalitat del vers i s’interessen pels aspectes més formals de la poesia; i, de l’altra, hi ha els que participen del corrent estètic i ètic inagurat per Gabriel Ferrater, centrat en la realitat del “jo”, i conegut amb el nom de poesia de l’experiència.
@Miquel Roda
Tema 4. La narrativa actual
TEMA 4
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
Als anys setanta la dictadura franquista es debilita. Amb la mort de Franco, el 1975, l’estat espanyol s’enceta un procés de transició política que conduirà a sistema democràtic i a la recuperació de les llibertats. El català recupera la consideració social i legal que havia perdut anys enrere: esdevé cooficial tant al País Valencià com a Catalunya i les Illes Balears i s’incorpora al sistema educatiu. Tot això contribueix a millorar quantitativament i qualitativament la vitalitat de la cultura catalana: augmenta considerablement el nombre d’editorials, de premis literaris i de lectors.
Durant aquest període la narrativa ofereix un ventall ric i variat de temàtiques i tècniques que es poden sintetitzar en diferents corrents:
a)Obres de caire realista, com les d’Isabel-Clara Simó.
b)Novel·les transgressores, que experimenten amb el llenguatge i les tècniques narratives; com l’obra de Terenci Moix amb novel·les com El dia que va morir Marilyn (1970) o El sexe dels àngels (1992).
c)El realisme psicològic, que comprén novel·les en què l’anàlisi psicològica dels personatges i la descripció de mons interiors són els ingredients principals. Montserrat Roig, El temps de les cireres (1977), Carme Riera La meitat de l’ànima (
d)La creació d’universos mítics relacionats amb la biografia dels autors (Baltasar Porcel, Jesús Moncada o Joan Francesc Mira).
e)Les novel·les de gènere: la novel·la negra (Ferran Torrent), la juvenil, la històrica (Jaume Cabré, Josep Lozano) de terror, eròtica o de ciència-ficció.
En resum, les darreres dècades del segle XX estan presidides per la recerca de la normalització literària i l’adaptació a les tendències narratives europees.
@Miquel Roda
dilluns, 9 de maig del 2011
Temes 15 i 16. L'assaig de Fuster. L'assaig de Mira
Tema 15. LA REPERCUSSIÓ DE L’ASSAIG DE JOAN FUSTER
Joan Fuster és l’assagista més important de la literatura catalana del segle XX en un moment històric difícil per conrear aquest gènere.
La seua obra assagística la classificarem en:
a.assaig humanístic,
b.estudis d’història cultural i
c.estudis sociopolítics.
A. Pel que fa al primer apartat, Fuster reflexiona sobre l’ésser humà tant sobre temes fonamentals com sobre qüestions quotidianes, però sempre amb una visió universalista. Així el ventall de temes que tracta és amplíssim des de l’hamburguesa a les falles o la sexualitat i la passió. Ell sempre assaja de desmitificar les grans veritats i reflexionar sobre la realitat tot i intentant que el lector faça el mateix. Són obres importants: Diccionari per a ociosos, Diari 1952-1960 o els seus famosos aforismes. S’hi constata la influència dels moralistes i racionalistes francesos, de Montaigne als enciclopedistes.
B. En els estudis d’història cultural Fuster estudia parcel·les importants de la nostra història i literatura –períodes històrics, moviments culturals i polítics, figures cabdals, etc - amb un estil amé i lúcid. Es tracta d’obres com Literatura catalana contemporània, La decadència al País Valencià, etc.
C.El compromís cívic de Fuster el va portar a escriure llibres i textos necessaris i que no existien fins al moment. Textos de reflexió històrica i política sobre el nostre país com ara: Nosaltres els valencians, o Un país sense política. En aquests escrits Fuster s’endinsa, des d’una posició intel·lectual, en les qüestions identitàries dels valencians i posa en evidència la catalanitat de la nostra cultura, la qual cosa el convertiran en el centre dels atacs de la ultradreta valenciana.
La personalitat intel·lectual de Fuster així com l’amplitud i originalitat de la seua obra l’han convertit en una de les figures més influents de la cultura del país.
@Miquel Roda
Tema 16. L’ASSAIG DE JOAN FRANCESC MIRA
L'obra de J. F. Mira gira al voltant de tres eixos: la reflexió, que comprén un conjunt d'assajos; la ficció, formada per novel·les i contes, i la traducció.
L'assaig de Mira se centra en tres grans temes. El primer és la reflexió sobre la identitat col·lectiva dels valencians -la llengua, la sociologia, l'antrologia- i el peculiar funcionament de la societat valenciana. El segon gira al voltant del concepte de nació, és a dir, com es creen i evolucionen les identitats col·lectives, quin paper hi juguen elements com la llengua o el poder, quin ús polític se’n fa. El tercer tema és l'estudi de personatges històrics valencians singulars, com és el cas dels Borja, sant Vicent Ferrer o Blasco Ibáñez. I ho fa des d'un punt de vista d'intel·lectual compromés amb el seu país i la seua cultura. D'alguna manera és continuador del treball de Joan Fuster.
Aquesta faceta d'assagista la trasllada també a les seues novel·les. Així les seues primeres narracions es caracteritzen pel realisme, la recuperació de la memòria -els ambients de postguerra, el món rural, les tradicions, els costums...- i tenen un fort component autobiogràfic. Ara bé, Mira transcendeix l'anècdota personal per convertir-se en la crònica d'una generació. generacional.
Progressivament, amb El desig dels dies i la trilogia sobre València -Els treballs perduts, El professor d'història-, la seua narrativa guanya en ambició argumental, riquesa estructural i tècnica narrativa. Són novel·les que fan la crònica de la València contemporània, feta amb un fort substrat filosòfic, amb un protagonista revestit amb atributs d'heroi clàssic i ple de referències a mites universals -com l'Ulisses de Joyce.
La seua faceta com a traductor destaca l'adaptació de textos clàssics. Des dels Evangelis a la Divina Comèdia, que han esdevingut veritables models de traducció.
En resum, la producció literària de J. F. Mira fa que siga una figura central de la literatura catalana actual, tant en el camp de l'assaig, com en el de la novel·la i la traducció.
@Miquel Roda
Tema 14. L'obra teatral de Benet i Jornet
TEMA 14
Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual
Benet i Jornet és un autor teatral que ha aconseguit una enorme popularitat. Les seues obres tenen un caire realista i es basen sovint en tècniques d'origen literari (fulletó, ciència-ficció, còmic, etc.)
Un tema important en l’obra de Benet i Jornet és el retrat de la generació que va viure la postguerra i les seues limitacions, que van veure la seua vida escapçada, i denuncia l’actitud d’aquells que una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició s’oblidaren de les penúries que havien passat. Són bres com: Berenàveu a les fosques, La desaparició de Wendy, Quan la ràdio parlava de Franco, E.R, Testament.
Benet i Jornet ha estat un divulgador del teatre i de la literatura dels quals ha fet adaptacions cinematrogràfiques. Però si avui dia és conegut és per ser el creador dels serials televisius en català de gran audiència: Poble Nou, Rosa, Nissaga de Poder, Laberint d'ombres, Ventdelplà i El cor de la ciutat.
Les telenovel•les se situen a Barcelona o llocs indeterminats de Catalunya. La seua estructura gira sobre una trama central (canvi de fortuna d’una família, evolució d’un negoci, la vida de diverses persones, etc.) al voltant de la qual s’articulen altres històries perifèriques. Així, van aparèixer divorcis, adulteris, paternitats no reconegudes, homosexuals i preocupacions socials com ara la sida. Es tractava d'un híbrid entre el relat de costums i l'estil fulletonesc. Per altra banda, aquest serials tenen la voluntat de contribuir a la integració social i cultural i, alhora, vol transmetre valors tolerants a través de la història dels personatges.
La gran aportació de Benet i Jornet és haver estat capaç de crear un model autòcton de sèrie de televisió que, a més de ser de qualitat, ha esdevingut molt popular.
Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual
Benet i Jornet és un autor teatral que ha aconseguit una enorme popularitat. Les seues obres tenen un caire realista i es basen sovint en tècniques d'origen literari (fulletó, ciència-ficció, còmic, etc.)
Un tema important en l’obra de Benet i Jornet és el retrat de la generació que va viure la postguerra i les seues limitacions, que van veure la seua vida escapçada, i denuncia l’actitud d’aquells que una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició s’oblidaren de les penúries que havien passat. Són bres com: Berenàveu a les fosques, La desaparició de Wendy, Quan la ràdio parlava de Franco, E.R, Testament.
Benet i Jornet ha estat un divulgador del teatre i de la literatura dels quals ha fet adaptacions cinematrogràfiques. Però si avui dia és conegut és per ser el creador dels serials televisius en català de gran audiència: Poble Nou, Rosa, Nissaga de Poder, Laberint d'ombres, Ventdelplà i El cor de la ciutat.
Les telenovel•les se situen a Barcelona o llocs indeterminats de Catalunya. La seua estructura gira sobre una trama central (canvi de fortuna d’una família, evolució d’un negoci, la vida de diverses persones, etc.) al voltant de la qual s’articulen altres històries perifèriques. Així, van aparèixer divorcis, adulteris, paternitats no reconegudes, homosexuals i preocupacions socials com ara la sida. Es tractava d'un híbrid entre el relat de costums i l'estil fulletonesc. Per altra banda, aquest serials tenen la voluntat de contribuir a la integració social i cultural i, alhora, vol transmetre valors tolerants a través de la història dels personatges.
La gran aportació de Benet i Jornet és haver estat capaç de crear un model autòcton de sèrie de televisió que, a més de ser de qualitat, ha esdevingut molt popular.
@Miquel Roda
dijous, 5 de maig del 2011
Tema 12. El teatre de Manuel de Pedrolo
Tema 12
Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo
Entre 1950 i 1963, Manuel de Pedrolo escriu un total de tretze obres teatrals. Els temes que tracta són l’autenticitat i la incomunicació, el sentit de l’existència i la llibertat, el conformisme i l’afany de revolta.
Així, en Cruma, Pedrolo va plantejar l’autenticitat de l’home des de premisses heideggerianes, segons les quals com més autèntic és l’home, més incapaç es mostra de comunicar-se amb el món exterior. En Homes i No, va tractar la rebel•lió contra el conformisme heretat i la impossibilitat d’assolir la llibertat. En peces com ara Situació bis, Darrera versió per ara o L’ús de la matèria va reflexionar sobre la llibertat des d’una òptica més genuïnament política i social.
El teatre de Pedrolo planteja situacions claustrofòbiques i angoixants, que d’alguna manera expressa una situació col•lectiva de repressió, que no s’ubica en cap espai o temps concret. Els personatges tenen una dimensió simbòlica: viuen en un món tancat que els separa del món exterior, estan angoixats per enderrocar els murs que els empresonen però, alhora, tenen por a la llibertat.
L’obra conté elements tècnics, formals i estilístics que l’acosten al teatre de l’absurd (trencament dels espais, de la lògica narrativa, del llenguatge amb què es vol expressar l’absurditat de l’existència humana). Tanmateix, Pedrolo preferia anomenar-lo teatre de l’abstracte.
El teatre de Pedrolo entronca amb els corrents existencialistes dominants a l’Europa de la postguerra del qual J.P. Sartre n’és el màxim exponent.
Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo
Entre 1950 i 1963, Manuel de Pedrolo escriu un total de tretze obres teatrals. Els temes que tracta són l’autenticitat i la incomunicació, el sentit de l’existència i la llibertat, el conformisme i l’afany de revolta.
Així, en Cruma, Pedrolo va plantejar l’autenticitat de l’home des de premisses heideggerianes, segons les quals com més autèntic és l’home, més incapaç es mostra de comunicar-se amb el món exterior. En Homes i No, va tractar la rebel•lió contra el conformisme heretat i la impossibilitat d’assolir la llibertat. En peces com ara Situació bis, Darrera versió per ara o L’ús de la matèria va reflexionar sobre la llibertat des d’una òptica més genuïnament política i social.
El teatre de Pedrolo planteja situacions claustrofòbiques i angoixants, que d’alguna manera expressa una situació col•lectiva de repressió, que no s’ubica en cap espai o temps concret. Els personatges tenen una dimensió simbòlica: viuen en un món tancat que els separa del món exterior, estan angoixats per enderrocar els murs que els empresonen però, alhora, tenen por a la llibertat.
L’obra conté elements tècnics, formals i estilístics que l’acosten al teatre de l’absurd (trencament dels espais, de la lògica narrativa, del llenguatge amb què es vol expressar l’absurditat de l’existència humana). Tanmateix, Pedrolo preferia anomenar-lo teatre de l’abstracte.
El teatre de Pedrolo entronca amb els corrents existencialistes dominants a l’Europa de la postguerra del qual J.P. Sartre n’és el màxim exponent.
@Miquel Roda
dijous, 20 de gener del 2011
Solució a Repàs de verbs
1
Verbs velaritzats: 1vingueres, 2 suspenguérem, 3 encengueu, 4 ofengues, 5 dissolguera, 10 begueu, 11 mogueu,
Verbs regulars: 6 batríeu, 7 conduïra, 8 viatjaren, 12 perderes
“i” consonant : 9 reia
2
Verbs que en català són de la segona conjugació (-er, -re) i en castellà de la tercera (-ir)
1 admeten, 2 permeta, 3 interromps, 4 difonen, 5 emet, 5b debaten, 6 infongueres / infons, 7 promets, 8 retransmeteren,
Verbs amb “i” consonàntica
10 quéieu, 11 féieu, 12 reia, 13 veies
3. atés, atenent; detingut, detenint; imprés, imprimint; obert, obrint; pretés, pretenent; confòs, confonent; respost, responent; exclòs, excloent; tret, tra(i)ent; promés, prometent; vist, ve(i)ent; rigut (rist), rient; pres, prenent; ploure, plovent.
4
1 riga, 2 escrigueu, 3 cregueu, 4 confonc, 5 han ocorregut, 6 difonen, 7 comprenc, 8 ploga (plou), 9 dorma, 10 bulliu, 11 sent, 12 cusen, 13 tussa, 14 fugiu, 15 dormira, 16 llija
5
1 parec, 2 coneguera, 3 visqueu, 4 mereixem, 5 cresca, 6 sobrevisquen, 7 transcorre, 8 cresquera, 9 compliríeu, 10 patisquen, 11 ompliguéreu, 12 agraïsc, 13 recollíreu
6
EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen / isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen
ANAR: vaig, vas, va, anem, aneu, van / vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen
VEURE: veig, veus, veu, ve(i)em, ve(i)eu, veuen / veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegen
FER: faig, fas, fa, fem , feu, fan / faça, faces, faça, fem, feu, facen
OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin / òmpliga, òmpligues, òmpliga, omplim, ompliu, òmpliguen
CRÉIXER: cresc, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen / cresca, cresques, cresca, cresquem , cresqueu, cresquen
Verbs velaritzats: 1vingueres, 2 suspenguérem, 3 encengueu, 4 ofengues, 5 dissolguera, 10 begueu, 11 mogueu,
Verbs regulars: 6 batríeu, 7 conduïra, 8 viatjaren, 12 perderes
“i” consonant : 9 reia
2
Verbs que en català són de la segona conjugació (-er, -re) i en castellà de la tercera (-ir)
1 admeten, 2 permeta, 3 interromps, 4 difonen, 5 emet, 5b debaten, 6 infongueres / infons, 7 promets, 8 retransmeteren,
Verbs amb “i” consonàntica
10 quéieu, 11 féieu, 12 reia, 13 veies
3. atés, atenent; detingut, detenint; imprés, imprimint; obert, obrint; pretés, pretenent; confòs, confonent; respost, responent; exclòs, excloent; tret, tra(i)ent; promés, prometent; vist, ve(i)ent; rigut (rist), rient; pres, prenent; ploure, plovent.
4
1 riga, 2 escrigueu, 3 cregueu, 4 confonc, 5 han ocorregut, 6 difonen, 7 comprenc, 8 ploga (plou), 9 dorma, 10 bulliu, 11 sent, 12 cusen, 13 tussa, 14 fugiu, 15 dormira, 16 llija
5
1 parec, 2 coneguera, 3 visqueu, 4 mereixem, 5 cresca, 6 sobrevisquen, 7 transcorre, 8 cresquera, 9 compliríeu, 10 patisquen, 11 ompliguéreu, 12 agraïsc, 13 recollíreu
6
EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen / isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen
ANAR: vaig, vas, va, anem, aneu, van / vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen
VEURE: veig, veus, veu, ve(i)em, ve(i)eu, veuen / veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegen
FER: faig, fas, fa, fem , feu, fan / faça, faces, faça, fem, feu, facen
OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin / òmpliga, òmpligues, òmpliga, omplim, ompliu, òmpliguen
CRÉIXER: cresc, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen / cresca, cresques, cresca, cresquem , cresqueu, cresquen
Subscriure's a:
Missatges (Atom)