Els temes de literatura

TEMES DE LITERATURA CATALANA

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als  anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.

3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocul­tural.

5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la so­cietat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Sal­vador Espriu.

9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.

10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.

14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

16.Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

Sobre el llibre de Tuson

JESÚS TUSON, “De mites perversos” a Una imatge no val més que mil paraules

Vertader o fals

1.       Hi ha llengües que són més aptes que altres per a la ciència o per parlar de conceptes abstractes.

2.       Les sis mil llengües que es parlen avui al món són totes igual de modernes.

3.       Totes les llengües actuals són o van ser llengües locals (de territoris xicotets). Totes tenen un origen humil.

4.       Un món amb tantes llengües és caòtic, per tant, és desitjable que la humanitat és comunique amb unes poques llengües “internacionals”.

5.       Les llengües són manifestacions úniques de la condició humana. Perdre una llengua és un empobriment de la humanitat.

Respon breument

11. “En algunes llengües no es pot parlar de conceptes abstractes”.

 Rellig el darrer paràgraf i digues que tenen en comú totes les llengües del món?

12. “Hi ha llengües que han perdut el tren de la modernitat”

Mira les pàgines 84 i 85 i digues quina és la veritable modernitat i per què?

13. “On anirem a parar amb aquestes llengües locals”

A Europa es parlen una seixantena de llengües; segons Jesús Tuson quina és la solució per gestionar aquesta diversitat.

  

14. “Un estat plurilingüe és car de mantenir”

Per què aquesta afirmació és una fal·làcia? Digues tres arguments que defense l’autor.

  

15. “Cal deixar que les llengües s’ho facen totes soles”

Per què s’ha intervenir en qüestions de llengua? Per què no podem deixar que cada llengua s’espavile 

Treball per al cap de setmana

1. Feu la meitat de l'examen del mitjà. (qüestions 11 a 40)

 2. Els capítols 3, 4 i 5 d'Una imatge no val més que mil paraules els comentarem dimecres.

 3. Assaig: Els exàmens
 Heu de redactar un text argumentatiu que tinga com a tema els exàmens. Hi podeu reflexionar sobre moltes coses: són una eina pedagògica? Sense exàmens estudiaríem igual? Mostren veritablement els nostres coneixements? Sabem com enfrontar-nos-hi? Què fa falta per fer un bon examen? Com els “patim”? Hi ha “superexàmens” com el de selectivitat o les oposicions que determinen massa la vida dels estudiants? etc. Convé que seguiu els consells següents: D’entrada, podeu adoptar el punt de vista que vulgueu i, en conseqüència, defensar la tesi que estimeu més convenient. A continuació, cal que penseu els arguments –entre 3 i 5- que millor poden sostenir el vostres punt de vista. A més, cal que prengueu en consideració els contrarguments que podrien donar els que defensen una tesi contrària a la vostra i, si és el cas, mireu de rebatre’ls. Evidentment, els arguments han de ser variats, és a dir, de diferents tipus (com ara: d’autoritat, d’exemple, da dades, analogies, etc) Repasseu, si cal, els tipus d’arguments. I, en aquest mateix ordre de coses, feu atenció amb les fal•làcies, això és, aquells falsos arguments dels qual podem tirar mà per reforçar una tesi (o afonar la contrària) I en l’aspecte més formal, acoloriu el vostre discurs amb recursos retòrics: metàfores, comparacions, frases fetes, preguntes retòriques... i, si pot ser, incloeu diferents veus. No us oblideu dels connectors, elements organitzadors del text i de les relacions entre les idees. Paral•lelament, recordeu-vos dels signes de puntuació, sobretot, de la coma, del punt i del punt i apart, eines que –a més d’ajudar-nos a respirar- dibuixen el teixit d’oracions i paràgrafs que és el text. I per últim, repasseu l’escrit i assegureu-vos que té poques faltes. En resum, penseu i integreu recursos i estratègies que hem treballat al llarg del curs.
 Miquel

 4. Mentre feu la feina podeu escoltar les cançons de Txarango o les que apareixen a l'epígraf Grups de música en català al lateral dret de la pantalla.

Millorem l'escrit

M’agrada

Que feu preguntes retòriques	Però, podríem entendre un missatge sols amb una imatge? És a dir, sense paraules que expliquen i contextualitzen els fets?
Que gasteu connectors	És a dir, per tant. A més, com per exemple. En canvi, com, per tant,
Que adopteu un to acadèmic	...un estat es considera plurilingüe quan en el seu territori conviuen diverses llengües i modalitats lingüístiques. L’oficialitat d’una llengua implica el seu reconeixement jurídic, el seu ús per part de les institucions i l’Administració pública, la seua ensenyança i la seua presència en els mitjans de comunicació.
Que sigueu lògics	(el ioruba) té una estructura com la resta, també tenen vocals, consonants, oracions... i la seua finalitat es donar  pas al diàleg entre els parlants, com la resta de llengües. En conclusió,...
Que, si convé, tingueu opinions pròpies i les expresseu de forma radical	Aquesta  frase [el ioruba és una llengua rara] és fal·laç, fins i tot podria dir que malintencionada, perquè, què és una llengua rara? I exòtica?

Home!

1.       Eviteu obvietats

Potser aquesta llengua l’he escoltat parlar alguna vegada, però com no la conec gens, no l’he pogut reconéixer

2.       No escrigueu tot el vostre text amb un únic paràgraf

(ja vam veure l’exemple a classe)

3.       No caigueu en els tòpics col·loquials

... tot el món va divertir-se molt, si t’ho conta la teua amiga, tu ho pots creure i pots pensar que s’ho passaren molt bé, però si veus una foto d’eixa festa i veus tota la gent que hi ha, tu ja penses que el que et va contar la teua amiga era veritat i a més que eixa festa va ser genial

4.       Pareu compte amb les bromes

... el lèxic té molts manlleus, que fa referència a una ciutat situada a la comarca d’Osona.

... uns 22 milions de persones, que en són uns quants.

On és el nyap? (...o els nyaps!)

	On hi ha escrit...	S’hauria d’escriure....	Tipus d’error (o d’errors)
1	ja que quantes més llengües parles millor.		Expressió de quantitat
2	...en Galícia, el gallec, en el País Vasc l’eusquera i en la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Illes Balears el valencià o català.		-preposicions, -signes de puntuació -conceptes
3	(parlar llengües) és una ventaja		Lèxic
4	Aborrit		Ortografia “b/v”
5	Una solució seria que tant l’eusquera, el valencià i el gallec tingueren el mateix pes en l’Estat però no seria una bona idea ja que no són llengües reconegudes en tot el món com o són el anglés, xinés, castellà...		Contradicció Canvi de paradigmes Conceptes
6	... es tindria que anar a aquelles regions		Perífrasi d’obligació
7	És una llengua prou difícil d’apendre		Lèxic / fonètica
8	Quan escoltes parlar a un grup de gent		Preposició
9	... coses o aconteciments. En canvi, les paraules ens expliquen de forma precisa i detallada els aconteciments.		Lèxic Repeticions i pronoms febles

Tasca de Nadal

TASCA PER A LES VACANCES DE NADAL

Escriu un breu assaig (unes 150-200 paraules) sobre cada un d’aquests temes

a) Una imatge val més que mil paraules

b)      b)  El ioruba és una llengua rara, exòtica

c)       c) Un estat plurilingüe és molt car de mantenir

En el primer tema podeu reflexionar sobre què té més força per a comunicar-se, si la parla o la imatge. De fet heu de pensar sobre la comunicació entre els humans, com es du a terme,  amb quina finalitat, que comporta aquesta capacitat “humana” de comunicar-se a diferència d’altres espècies.  Podeu pensar situacions o buscar exemples en què una o altra són més rellevants. Tampoc estaria malament que reflexionàreu sobre el tòpics...

En el segon, en canvi, heu de dir-me si el ioruba és una llengua rara i exòtica i per què ho és o per què no ho és. Evidentment, haureu d’esbrinar alguna cosa sobre el ioruba. Us ajude amb algunes webs

http://www.youtube.com/watch?v=UAglvco1vZo (la història d’Adam i Eva en ioruba)

http://ca.glosbe.com/ca/yo/pare  (traductor català-ioruba)

http://www.youtube.com/watch?v=1BYasJipFIU (una representació casolana)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ioruba (informació sobre el ioruba)

I per últim, un estat hauria de tenir només una llengua? Tenir-se dos, tres, quatre... set, és un luxe? Mantenir-les és una despesa inútil que es podria destinar a altres coses?  Si tot el m ón parlara una mateixa llengua no seria tot molt millor o pel contrari això seria un malson? Totes les llengües han de tenir el mateix pes dins d’un estat?

Després d’haver pensat tant, no us costarà gens contestar els punts 1 i 2 d’aquest examen

http://www.uv.es/fatwirepub/userfiles/file/Prova%20setembre%202012.pdf

(podeu fer la part A, la B, o les dues)

El paper dels mocs.

Solució a les activitats sobre el text de Joan Barril, El paper dels mocs.

 Joan BARRIL, “El paper dels mocs”, El Periódico, el 27 d’abril de 2011,

PROPIETATS TEXTUALS. Adequació A quin àmbit pertany aquest text? De quin gènere es tracta?

 El text pertany a l’àmbit periodístic. Està publicat a El Periódico, el 27 d’abril de 2011. És un text d’opinió, argumentatiu. El gènere a què pertany és la columna. Hi trobem algunes característiques que ens permeten identificar-lo com a tal: a) és un text escrit per una persona de prestigi en el món de la cultura, Joan Barril; b) tracta un tema que l’autor ha triat perquè ho ha estimat convenient: l’experiència laboral, c) hi fa un enfocament o una reflexió molt personal, d) la columna té un títol general, Els dies vençuts, on s’hi inclouen les col•laboracions periòdiques que fa l’escriptor.

 Quin registre empra l’autor? Justifica-ho
Barril utilitza un registre estàndard, amb un llenguatge d’ús habitual. És el registre que correspon als mitjans de comunicació perquè s’adreça a un públic molt ample. Tanmateix, en certs fragments –el darrer paràgraf, per exemple- usa un registre literari: abunden les figures retòriques, com ara comparacions, metàfores, hipèrboles, etc, i té un marcat caràcter irònic.

Modalització i impersonalització
Identifica els elements d’impersonalització que hi ha en el primer paràgraf?

Ho diu la gent: abans els diaris eren més gruixuts. I és veritat: hi havia més publicitat i sobretot es comptava amb unes magnífiques pàgines dedicades a la compra i venda i lloguer de pisos, pàgines que pràcticament ara han desaparegut. També hi havia pàgines en què les persones s'oferien per millorar les seves condicions laborals. D'aquestes se'n deia Ofertes. I de les altres, de les que demanaven gent capacitada per a llocs de treball per cobrir, se'n deia Demandes. En aquests moments gairebé no queden ni anuncis immobiliaris, ni ofertes ni demandes. I els més apocalíptics vénen a dir que falta poc perquè ens quedem fins i tot sense diaris. Sobreviuen, això sí, els anuncis de prostitució, que és al cap i a la fi l'últim recurs ara que les demandes laborals han anat a parar al museu.

 Impersonals reflexes: es comptava,se’n deia,
 Subjecte genèric: les persones s’oferien, ho diu la gent
 Verbs impersonals (haver-hi): hi havia

 Trobes elements modalitzadors en el darrer paràgraf? Quins?

 En aquest ofici d'explicar les coses ens estem sorprenent de gent amb experiència i memòria que serà substituïda, en el millor dels casos, per xavals sense cap més experiència que la que dóna ser el més ràpid a desenfundar internet. En un altre tipus d'empreses, com Iberia, per exemple, la línia aèria que abans solia passar per Barcelona, estan proposant prejubilacions a tripulants veterans. Per als que volar no ens fa una especial il.lusió, sempre sol ser una garantia de supervivència que el comandant tingui una vida laboral prou experimentada perquè es pugui conèixer tots els aeroports, totes les tempestes i totes les avaries del món. Però l'experiència avui és més cara que el paper dels mocs, el que s'usa i es llença i es dissol lentament en l'aigua d'un vàter que comença a resultar massa pestilent.

 Formes verbals en primera persona: ens estem sorprenent

 Figures retòriques:
paràfrasi En aquest ofici d'explicar les coses;
metàfora, l'aigua d'un vàter que comença a resultar massa pestilent;
hipèrbole, conèixer tots els aeroports, totes...;
paral•lelismes, ser el més ràpid a desenfundar internet

Lèxic valoratius:
substantius, xavals, garantia de supervivència,;
adjectius, especial il.lusió;
verbs, sorprenent, sol ser.

 Unitats fraseològiques: en el millor dels casos

 Les figures retòriques són un element modalitzador. En l’última oració n’hi ha dues. Pots identificar-les? Explica el significat de la metàfora que tanca el text.

En el darrer paràgraf hi ha una comparació (“és més cara que...”) i una metàfora (“l'aigua d'un vàter que comença a resultar massa pestilent.”) La metàfora estableix una semblança entre el mercat laboral i les aigües pestilents dels vàters, d’aquesta manera subratlla la injustícia de les relacions laborals que s’estan generant en aquest context de crisi i la dificultat de trobar una feina digna.


 És un text argumentatiu o expositiu? Justifica la teua opinió.

 És un text argumentatiu. L’autor defensa que en el món laboral no es valora l’experiència. Empra arguments de diversa mena: d’exemplificació (quan contrasta els periòdics d’abans amb els d’ara), de dades (les xifres diàries d’aturats), d’experiència personal (la por a volar) Però sobretot, recorre a la ironia i utilitza abundants figures retòriques. També hi ha fragments de caire expositiu (quan explica les característiques de les ofertes i demandes laborals d’abans, o quan glossa la situació laboral actual) però serveixen per a reforçar l’argumentació.

Examen

Temes per a l’examen

1.    El textos acadèmics

1.1  Característiques dels textos acadèmics (pàg. 9)

1.2  L’exposició en els textos acadèmics (pàg.10-12)

1.3  L’argumentació en els textos acadèmics (pàg, 12-15)

1.4  Característiques lingüístiques dels textos acadèmics (pàg 17-18)

1.5  Els gèneres acadèmcis (pàg. 18)

2.    Els textos periodístics

2.1  Definició i finalitat. Característiques i funcions (pàg. 19)

2.2  Característiques lingüístiques i discursives (pàg. 20)

2.3  Els gèneres periodístics 

La notícia (pàg. 23 i 24)

L’article d’opinió (pàg. 27 i 28)

També podeu seguir la versió que trobareu a l’aula virtual, on hi ha els recursos següents:

El text expositiu

Textos periodístics

L’argumentació

De gramàtica:

Pronoms febles. Verbs. (Activitats fetes a classe)

Qüestions puntuals treballades a classe (perífrasis d'obligació, complements verbals, connectors...)