Treball per al cap de setmana

1. Feu la meitat de l'examen del mitjà. (qüestions 11 a 40)

 2. Els capítols 3, 4 i 5 d'Una imatge no val més que mil paraules els comentarem dimecres.

 3. Assaig: Els exàmens
 Heu de redactar un text argumentatiu que tinga com a tema els exàmens. Hi podeu reflexionar sobre moltes coses: són una eina pedagògica? Sense exàmens estudiaríem igual? Mostren veritablement els nostres coneixements? Sabem com enfrontar-nos-hi? Què fa falta per fer un bon examen? Com els “patim”? Hi ha “superexàmens” com el de selectivitat o les oposicions que determinen massa la vida dels estudiants? etc. Convé que seguiu els consells següents: D’entrada, podeu adoptar el punt de vista que vulgueu i, en conseqüència, defensar la tesi que estimeu més convenient. A continuació, cal que penseu els arguments –entre 3 i 5- que millor poden sostenir el vostres punt de vista. A més, cal que prengueu en consideració els contrarguments que podrien donar els que defensen una tesi contrària a la vostra i, si és el cas, mireu de rebatre’ls. Evidentment, els arguments han de ser variats, és a dir, de diferents tipus (com ara: d’autoritat, d’exemple, da dades, analogies, etc) Repasseu, si cal, els tipus d’arguments. I, en aquest mateix ordre de coses, feu atenció amb les fal•làcies, això és, aquells falsos arguments dels qual podem tirar mà per reforçar una tesi (o afonar la contrària) I en l’aspecte més formal, acoloriu el vostre discurs amb recursos retòrics: metàfores, comparacions, frases fetes, preguntes retòriques... i, si pot ser, incloeu diferents veus. No us oblideu dels connectors, elements organitzadors del text i de les relacions entre les idees. Paral•lelament, recordeu-vos dels signes de puntuació, sobretot, de la coma, del punt i del punt i apart, eines que –a més d’ajudar-nos a respirar- dibuixen el teixit d’oracions i paràgrafs que és el text. I per últim, repasseu l’escrit i assegureu-vos que té poques faltes. En resum, penseu i integreu recursos i estratègies que hem treballat al llarg del curs.
 Miquel

 4. Mentre feu la feina podeu escoltar les cançons de Txarango o les que apareixen a l'epígraf Grups de música en català al lateral dret de la pantalla.

Millorem l'escrit

M’agrada

Que feu preguntes retòriques	Però, podríem entendre un missatge sols amb una imatge? És a dir, sense paraules que expliquen i contextualitzen els fets?
Que gasteu connectors	És a dir, per tant. A més, com per exemple. En canvi, com, per tant,
Que adopteu un to acadèmic	...un estat es considera plurilingüe quan en el seu territori conviuen diverses llengües i modalitats lingüístiques. L’oficialitat d’una llengua implica el seu reconeixement jurídic, el seu ús per part de les institucions i l’Administració pública, la seua ensenyança i la seua presència en els mitjans de comunicació.
Que sigueu lògics	(el ioruba) té una estructura com la resta, també tenen vocals, consonants, oracions... i la seua finalitat es donar  pas al diàleg entre els parlants, com la resta de llengües. En conclusió,...
Que, si convé, tingueu opinions pròpies i les expresseu de forma radical	Aquesta  frase [el ioruba és una llengua rara] és fal·laç, fins i tot podria dir que malintencionada, perquè, què és una llengua rara? I exòtica?

Home!

1.       Eviteu obvietats

Potser aquesta llengua l’he escoltat parlar alguna vegada, però com no la conec gens, no l’he pogut reconéixer

2.       No escrigueu tot el vostre text amb un únic paràgraf

(ja vam veure l’exemple a classe)

3.       No caigueu en els tòpics col·loquials

... tot el món va divertir-se molt, si t’ho conta la teua amiga, tu ho pots creure i pots pensar que s’ho passaren molt bé, però si veus una foto d’eixa festa i veus tota la gent que hi ha, tu ja penses que el que et va contar la teua amiga era veritat i a més que eixa festa va ser genial

4.       Pareu compte amb les bromes

... el lèxic té molts manlleus, que fa referència a una ciutat situada a la comarca d’Osona.

... uns 22 milions de persones, que en són uns quants.

On és el nyap? (...o els nyaps!)

	On hi ha escrit...	S’hauria d’escriure....	Tipus d’error (o d’errors)
1	ja que quantes més llengües parles millor.		Expressió de quantitat
2	...en Galícia, el gallec, en el País Vasc l’eusquera i en la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Illes Balears el valencià o català.		-preposicions, -signes de puntuació -conceptes
3	(parlar llengües) és una ventaja		Lèxic
4	Aborrit		Ortografia “b/v”
5	Una solució seria que tant l’eusquera, el valencià i el gallec tingueren el mateix pes en l’Estat però no seria una bona idea ja que no són llengües reconegudes en tot el món com o són el anglés, xinés, castellà...		Contradicció Canvi de paradigmes Conceptes
6	... es tindria que anar a aquelles regions		Perífrasi d’obligació
7	És una llengua prou difícil d’apendre		Lèxic / fonètica
8	Quan escoltes parlar a un grup de gent		Preposició
9	... coses o aconteciments. En canvi, les paraules ens expliquen de forma precisa i detallada els aconteciments.		Lèxic Repeticions i pronoms febles

Tasca de Nadal

TASCA PER A LES VACANCES DE NADAL

Escriu un breu assaig (unes 150-200 paraules) sobre cada un d’aquests temes

a) Una imatge val més que mil paraules

b)      b)  El ioruba és una llengua rara, exòtica

c)       c) Un estat plurilingüe és molt car de mantenir

En el primer tema podeu reflexionar sobre què té més força per a comunicar-se, si la parla o la imatge. De fet heu de pensar sobre la comunicació entre els humans, com es du a terme,  amb quina finalitat, que comporta aquesta capacitat “humana” de comunicar-se a diferència d’altres espècies.  Podeu pensar situacions o buscar exemples en què una o altra són més rellevants. Tampoc estaria malament que reflexionàreu sobre el tòpics...

En el segon, en canvi, heu de dir-me si el ioruba és una llengua rara i exòtica i per què ho és o per què no ho és. Evidentment, haureu d’esbrinar alguna cosa sobre el ioruba. Us ajude amb algunes webs

http://www.youtube.com/watch?v=UAglvco1vZo (la història d’Adam i Eva en ioruba)

http://ca.glosbe.com/ca/yo/pare  (traductor català-ioruba)

http://www.youtube.com/watch?v=1BYasJipFIU (una representació casolana)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ioruba (informació sobre el ioruba)

I per últim, un estat hauria de tenir només una llengua? Tenir-se dos, tres, quatre... set, és un luxe? Mantenir-les és una despesa inútil que es podria destinar a altres coses?  Si tot el m ón parlara una mateixa llengua no seria tot molt millor o pel contrari això seria un malson? Totes les llengües han de tenir el mateix pes dins d’un estat?

Després d’haver pensat tant, no us costarà gens contestar els punts 1 i 2 d’aquest examen

http://www.uv.es/fatwirepub/userfiles/file/Prova%20setembre%202012.pdf

(podeu fer la part A, la B, o les dues)

El paper dels mocs.

Solució a les activitats sobre el text de Joan Barril, El paper dels mocs.

 Joan BARRIL, “El paper dels mocs”, El Periódico, el 27 d’abril de 2011,

PROPIETATS TEXTUALS. Adequació A quin àmbit pertany aquest text? De quin gènere es tracta?

 El text pertany a l’àmbit periodístic. Està publicat a El Periódico, el 27 d’abril de 2011. És un text d’opinió, argumentatiu. El gènere a què pertany és la columna. Hi trobem algunes característiques que ens permeten identificar-lo com a tal: a) és un text escrit per una persona de prestigi en el món de la cultura, Joan Barril; b) tracta un tema que l’autor ha triat perquè ho ha estimat convenient: l’experiència laboral, c) hi fa un enfocament o una reflexió molt personal, d) la columna té un títol general, Els dies vençuts, on s’hi inclouen les col•laboracions periòdiques que fa l’escriptor.

 Quin registre empra l’autor? Justifica-ho
Barril utilitza un registre estàndard, amb un llenguatge d’ús habitual. És el registre que correspon als mitjans de comunicació perquè s’adreça a un públic molt ample. Tanmateix, en certs fragments –el darrer paràgraf, per exemple- usa un registre literari: abunden les figures retòriques, com ara comparacions, metàfores, hipèrboles, etc, i té un marcat caràcter irònic.

Modalització i impersonalització
Identifica els elements d’impersonalització que hi ha en el primer paràgraf?

Ho diu la gent: abans els diaris eren més gruixuts. I és veritat: hi havia més publicitat i sobretot es comptava amb unes magnífiques pàgines dedicades a la compra i venda i lloguer de pisos, pàgines que pràcticament ara han desaparegut. També hi havia pàgines en què les persones s'oferien per millorar les seves condicions laborals. D'aquestes se'n deia Ofertes. I de les altres, de les que demanaven gent capacitada per a llocs de treball per cobrir, se'n deia Demandes. En aquests moments gairebé no queden ni anuncis immobiliaris, ni ofertes ni demandes. I els més apocalíptics vénen a dir que falta poc perquè ens quedem fins i tot sense diaris. Sobreviuen, això sí, els anuncis de prostitució, que és al cap i a la fi l'últim recurs ara que les demandes laborals han anat a parar al museu.

 Impersonals reflexes: es comptava,se’n deia,
 Subjecte genèric: les persones s’oferien, ho diu la gent
 Verbs impersonals (haver-hi): hi havia

 Trobes elements modalitzadors en el darrer paràgraf? Quins?

 En aquest ofici d'explicar les coses ens estem sorprenent de gent amb experiència i memòria que serà substituïda, en el millor dels casos, per xavals sense cap més experiència que la que dóna ser el més ràpid a desenfundar internet. En un altre tipus d'empreses, com Iberia, per exemple, la línia aèria que abans solia passar per Barcelona, estan proposant prejubilacions a tripulants veterans. Per als que volar no ens fa una especial il.lusió, sempre sol ser una garantia de supervivència que el comandant tingui una vida laboral prou experimentada perquè es pugui conèixer tots els aeroports, totes les tempestes i totes les avaries del món. Però l'experiència avui és més cara que el paper dels mocs, el que s'usa i es llença i es dissol lentament en l'aigua d'un vàter que comença a resultar massa pestilent.

 Formes verbals en primera persona: ens estem sorprenent

 Figures retòriques:
paràfrasi En aquest ofici d'explicar les coses;
metàfora, l'aigua d'un vàter que comença a resultar massa pestilent;
hipèrbole, conèixer tots els aeroports, totes...;
paral•lelismes, ser el més ràpid a desenfundar internet

Lèxic valoratius:
substantius, xavals, garantia de supervivència,;
adjectius, especial il.lusió;
verbs, sorprenent, sol ser.

 Unitats fraseològiques: en el millor dels casos

 Les figures retòriques són un element modalitzador. En l’última oració n’hi ha dues. Pots identificar-les? Explica el significat de la metàfora que tanca el text.

En el darrer paràgraf hi ha una comparació (“és més cara que...”) i una metàfora (“l'aigua d'un vàter que comença a resultar massa pestilent.”) La metàfora estableix una semblança entre el mercat laboral i les aigües pestilents dels vàters, d’aquesta manera subratlla la injustícia de les relacions laborals que s’estan generant en aquest context de crisi i la dificultat de trobar una feina digna.


 És un text argumentatiu o expositiu? Justifica la teua opinió.

 És un text argumentatiu. L’autor defensa que en el món laboral no es valora l’experiència. Empra arguments de diversa mena: d’exemplificació (quan contrasta els periòdics d’abans amb els d’ara), de dades (les xifres diàries d’aturats), d’experiència personal (la por a volar) Però sobretot, recorre a la ironia i utilitza abundants figures retòriques. També hi ha fragments de caire expositiu (quan explica les característiques de les ofertes i demandes laborals d’abans, o quan glossa la situació laboral actual) però serveixen per a reforçar l’argumentació.

Examen

Temes per a l’examen

1.    El textos acadèmics

1.1  Característiques dels textos acadèmics (pàg. 9)

1.2  L’exposició en els textos acadèmics (pàg.10-12)

1.3  L’argumentació en els textos acadèmics (pàg, 12-15)

1.4  Característiques lingüístiques dels textos acadèmics (pàg 17-18)

1.5  Els gèneres acadèmcis (pàg. 18)

2.    Els textos periodístics

2.1  Definició i finalitat. Característiques i funcions (pàg. 19)

2.2  Característiques lingüístiques i discursives (pàg. 20)

2.3  Els gèneres periodístics 

La notícia (pàg. 23 i 24)

L’article d’opinió (pàg. 27 i 28)

També podeu seguir la versió que trobareu a l’aula virtual, on hi ha els recursos següents:

El text expositiu

Textos periodístics

L’argumentació

De gramàtica:

Pronoms febles. Verbs. (Activitats fetes a classe)

Qüestions puntuals treballades a classe (perífrasis d'obligació, complements verbals, connectors...)

Activitats sobre registres. Correcció

ELS REGISTRES

Solució a les activitats 9 i 10 de la pàgina 61

Activitat 9

Volíem adaptar aquest text (un fragment d’un assaig que pertany a l’àmbit acadèmic i que empra un registre molt tècnic) perquè fos comprensible per a l’alumnat de 2n d’ESO. La tasca era molt complexa: adaptar-se al destinatari no és gens fàcil!

Ací teniu una proposta. Hi hem seguit unes estratègies que són aquestes:

       a)  Reduir el text a les idees bàsiques que volia transmetre.

b)        b) Reduir la terminologia específica: hi hem deixat només “ciències empíriques” i “mètodes inductius”

c)       c) Mantenir, en canvi,  l’exemple que s’hi donava i, fins i tot, ampliar-lo. (fragments destacats en roig).

d)      d) Repetir i ampliar definicions (fragments en blau)

e)      e )Hem mantinguts els paràgrafs del text inicial per fer més fàcil la comparació. Això sí, hem unit el segon i el tercer.

Text de Karl POPPER, La lògica de la investigació científica.

El científic proposa idees –més o menys complicades- i intenta contrastar si són vàlides o no,  seguint unes pautes. Això és particularment important en les ciències empíriques,  que són aquelles que es basen  en l’experimentació i l’observació.  Per exemple, un biòleg deduirà que “tots els cignes són blancs” a partir de l’observació de molts cignes en diferents llocs. Per això, el mètode d’anàlisi i de treball que segueixen les ciències empíriques té una importància clau. Ara bé, què s’entén per ciències empíriques? Les ciències empíriques són aquelles que utilitzen mètodes inductius .  És a dir, que a partir d’ unes hipòtesis inicials -“crec que tots els cignes són blancs”- comprovats per l’experimentació i l’observació –“observe cignes en diferents llocs”- estableixen enunciats universals o teories generals –“tots els cignes són blancs”. Però aquest mètode és fiable sempre? No n’estem tan segurs. Per exemple, per molts exemplars de cignes blancs que hàgem observat, no està justificada la conclusió que “tots” els cignes siguen blancs.  (aquest fragment està copiat textualment, però el podríem adaptar) I aquest és el problema de la inducció: les deduccions que es fan no sempre estan justificades, no sempre donen tota la veritat.

Activitat 10

D’un registre vulgar a un de formal.

 (Situació: Ens han fet un avançament per l’esquerra i quasi tenim un accident)

-Però que imprudent que és, aquest individu! Tu l’has vist?

-Tranquil, Salvador.

-Si el trobe li diré quatre coses.

-Va, deixa-ho estar . A veure si encara tenim un accident.

-Quina barra que té: avança per l’esquerra a tota velocitat i tocant el clàxon. I damunt, frena en sec i quasi xoquem! Hauríem pogut eixir pel vidre volant! Quin pocavergonya! A tipus con aquest els haurien de denunciar ben denunciats!

-Deixa-ho córrer. No es pot fer res i tampoc no hi ha cap policia per ací.

-Pilar, prou! Només faltaria que vingueren els municipals, amb la mania que els tinc.

-Salvador, per favor!

-És que em fan perdre els nervis. No sé que els faria...

Cartes al director (2)

Socorrisme, un deure

Vivim en un món en què estem contínuament en convivencia amb altres persones, anem al treball, fem activitats d’oci i quasi sempre estem rodejats de gent. Sovint es produeixen situacions on a causa d’un accident la vida d’una persona està en perill i és el nostre deure socórrer-la. El problema és que quasi ningú sap com s’ha d’assistir a un ciutadà i, per tant, l’estat del individu podria empitjorar o fins i tot la mort. Els primers moments després d’un accident són vitals per a la salut del ciutadà i la seva recuperació. Motivat per aquest pensament vaig fer un curs de socorrisme i em vaig adonar que no hauria de ser una opció voluntària, sino un deure de cada ciutadà. On les institucions competents haurien de donar més facilitats, fins i tot, fer uns cursos intensius , que asegurara un mínim de coneixements per salvar la vida d’un persona.

Àlvaro Montalar Ramon. Castelló



La limitada venjança dels oprimits

Si heu mirat les noticies per Internet últimament, Amanda Todd, que era una xiqueta de quinze anys que es va suïcidar, al ser víctima de Bullying per Internet. Ho explicaré breument, la xica va conèixer un monstre per Internet i ell li va dir que el mostrés els pits, la xica, inconscient del que desencadenaria, ho va fer, a més, va exigir que li ensenyaré més, la xiqueta es va negar i aquell depravat va enviar les fotografies que havia tomat de la adolescent mostrant els seus encants femenins i se la va manar a tots els seus coneguts (familiars, amics
i, inclús, als seus professors). La xiqueta, agafà una depressió molt forta i va terminar en el tràgic final contat prèviament.
Ara dia de avui, la organització Anonymous va publicar un vídeo al youtube. El vídeo en qüestió, da a conèixer tota la informació que van trobar sobre el "home" que va induir al suïcidi de Amanda Todd, cosa que va resultar molt favorable en un primer moment, ja siga per als familiars, amics o senzillament a
les persones que es preocupen per que es faça justícia. Peró, ara quan em disposava a mirar el vídeo per curiositat informativa, resulta que el vídeo està censurat per revelar dades que poden causar acós, intimidacions o amenaces.  Senzillament, estic indignat i consternat, com es possible que en la època de les
comunicacions es protegeixen als assassins de xiquets? (es protegisquen els...)


(No cal que expliques el que fa l'assetjador.
Quan ho he enganxat al bloc s'han perdut les marques de correcció. Ja teniu una tasca a fer!)