Tema 9. Característiques bàsiques de la poesia actual

Tema 9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual

Al començament de la dècada dels 70, amb obres com Els Miralls, de Pere Gimferrer, i Poesia rasa, de Joan Brossa, la poesia catalana es decanta cap al simbolisme i l'experimentalisme. Es tracta d’una poesia molt elaborada formalment i que deixa de banda el compromís social i el realisme.

Aquesta poesia presenta les característiques següents:

a) Nous valors de la paraula poètica: la paraula poètica deixà de ser utilitzada per a narrar i passà a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua.

b) La poesia és considerada una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta, com un camí d'accés al món de les idees. El poema es fa hermètic.

c) Nous arguments: els poetes adopten punts de vista innovadors, com ara la reivindicació de la dissidència, la ruptura amb els valors de la tradició cultural, el desig de modernitat i l'afany d'universalisme.

d) Connexió amb pràctiques d'escriptura que havien conformat la història de la poesia del segle XX —el simbolisme, l'avantguardisme, el surrealisme, etc.

Hi destaquen dues tendències: d’una banda, hi ha els poetes que busquen la musicalitat del vers i s’interessen pels aspectes més formals de la poesia; i, de l’altra, hi ha els que participen del corrent estètic i ètic inagurat per Gabriel Ferrater, centrat en la realitat del “jo”, i conegut amb el nom de poesia de l’experiència.

@Miquel Roda

Tema 8. Característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu

TEMA 8.
EXPLICA LES CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DE LA PRODUCCIÓ POÈTICA DE SALVADOR ESPRIU.

Salvador Espriu (1913-1985) va ser un dels escriptors més importants de la postguerra i un dels poetes més destacats de la nostra literatura.

Amb l’obra La pell de brau, representa el naixement de la poesia cívica dels anys 60, que posa de manifest una actitud de rebel•lia i d’inconformisme davant la situació social i política negativa que es viu al país. A través de la creació simbòlica dels mites de Sinera (Arenys, a l’inrevés) i de Sefarad (l’Espanya jueva), Espriu evoca el món destruït per la Guerra Civil i la necessitat de reconciliació. Els seus poemes són un cant a la fraternitat, a la llibertat i a l’entesa entre contraris. D’aquesta manera, la seua obra adquireix un caràcter de discurs cívic s’erigeix en veu de la consciència col•lectiva.

D’altra banda, la seua poesia també reflexiona sobre la vida, la mort i l’univers mític i personal, és a dir, un món més íntim. I per fer això Espriu recorre a la mitologia clàssica grega, de la qual en fa una recreació, mediterrània i al que s’ha anomenat una “teologia negativa” segons la qual Déu es comporta com un cec respecte els problemes i les angoixes dels homes.

@Miquel Roda

Miquel Martí i Pol

TEMA 10

LA POESIA DE MIQUEL MARTÍ I POL HA ACONSEGUIT UN GRAN RESSÒ SOCIAL. EXPLICA-HO I RAONA-HO.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter- Osona, 1929-2003) és un poeta molt popular: ha rebut premis -com Premi Nacional de Literatura i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes-, cantants com Lluís Llach, M. del Mar Bonet, Paco Muñoz han musicat els seus poemes i, finalment, la seua obra poètica s’ha traduït a moltes llengües.

La poesia de Martí i Pol té un caire autobiogràfic. I se centra en tres grans temes que sovint s’interrelacionen:
a)El compromís amb el poble, tant des d’un punt de vista social –la reflexió sobre la seua condició obrera- com nacional –la reflexió sobre el país. Hi destaca el Llibre de les solituds. On apareix també el desencís i el desconcert.
b)L’amor, sovint barrejat amb el sexe i la passió, que esdevé la força que dóna vida i plenitud a l’ésser humà. Estimada Marta n’és una excel•lent mostra.
c)L’impacte de la malaltia malaltia (esclerosi múltiple) que condiciona radicalment tota la seua vida: amb la malaltia apareix la solitud, l’angoixa i la presència de la mort (Vint-i-set poemes en tres temps). Però, Martí i Pol supera aquesta fase i renova l’actitud d’agafar-se a la vida i d’apostar clarament pel futur amb optimisme: Quadern de vacances o Els bells camins.


Per altra banda, la sinceritat del seu posicionament com a poeta i un estil planer i aparentment senzill –però alhora ric en imatges i suggerències, l’acosten al gran públic. Per això, l’obra de Miquel Martí i Pol ha tingut un considerable ressò social.

@Miquel Roda

Quim Monzó

TEMA 5:
EXPLICA EN QUINA MESURA LA NARRATIVA CURTA DE QUIM MONZÓ REFLECTEIX LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA I AMB QUINS RECURSOS LITERARIS HO FA.
Les narracions curtes de Quim Monzó, com Uf, va dir ell (1978), El perquè de tot plegat (1993) o Mil cretins (2007), reflecteixen la nostra societat actual, tot destacant els aspectes de la vida quotidiana des d’un punt de vista desmitificador i gens innocent.
Monzó és un mestre del conte literari modern que es caracteritza perquè els referents urbans esdevenen metàfores dels valors que conformen la societat moderna: el consumisme, la despersonalització de les relacions humanes, la insatisfacció, la soledat, falta de valors, les manies i paranoies urbanes, la tirania de les màquines, etc. Tot això es tractat sense cap intenció moralitzant.
Pel que fa als seus recursos literaris, cal dir que els contes de Monzó tenen una ambientació urbana (la ciutat anònima és el marc on es desenvolupa la vida contemporània), l’ús de personatges esquemàtics i anònims (sense profunditat psicològica, sovint obsessius i amb problemes de comunicació) i l’aparició d’elements absurds.
Per altra banda, barreja dos registres: un que podríem anomenar realista i líric; l'altre, fantàstic i grotesc. A més, té una voluntat de renovació formal i temàtica. Sap jugar de manera virtuosa amb les paraules i usa la ironia i fins i tot el sarcasme i l´humor agre.

Així doncs, els contes de Quim Monzó són un reflex de la societat de finals del segle XX i començament del XXI, feta amb una mirada original i aguda.

@Miquel Roda

La narrativa dels anys 70 fins l'actualitat

LITERATURA. TEMA 4

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.


Als anys setanta la dictadura franquista es debilita. Amb la mort de Franco, el 1975, l’estat espanyol s’enceta un procés de transició política que conduirà a sistema democràtic i a la recuperació de les llibertats. El català recupera la consideració social i legal que havia perdut anys enrere: esdevé cooficial tant al País Valencià com a Catalunya i les Illes Balears i s’incorpora al sistema educatiu. Tot això contribueix a millorar quantitativament i qualitativament la vitalitat de la cultura catalana: augmenta considerablement el nombre d’editorials, de premis literaris i de lectors.

Durant aquest període la narrativa ofereix un ventall ric i variat de temàtiques i tècniques que es poden sintetitzar en diferents corrents:
a)Obres de caire realista, com les d’Isabel-Clara Simó.
b)Novel•les transgressores, que experimenten amb el llenguatge i les tècniques narratives; com l’obra de Terenci Moix amb novel•les com El dia que va morir Marilyn (1970) o El sexe dels àngels (1992).
c)El realisme psicològic, que comprén novel•les en què l’anàlisi psicològica dels personatges i la descripció de mons interiors són els ingredients principals. Montserrat Roig, El temps de les cireres (1977), Carme Riera.
d)La creació d’universos mítics relacionats amb la biografia dels autors (Baltasar Porcel, Jesús Moncada o Joan Francesc Mira).
e)Les novel•les de gènere: la novel•la negra (Ferran Torrent), la juvenil, la històrica (Jaume Cabré, Josep Lozano) de terror, eròtica o de ciència-ficció.

En resum, les darreres dècades del segle XX estan presidides per la recerca de la normalització literària i l’adaptació a les tendències narratives europees.

@Miquel Roda

Mercè Rodoreda

T3 La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
En efecte, la producció literària de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983) està profundament vinculada a la seua biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure - l'experiència de la guerra i de l'exili.

En la seua primera novel•la, Aloma (1938), que té un caràcter autobiogràfic, ja s’apunten els temes que seran una constant en la seua literatura:
a) el pes d’un destí prefixat que impedeix a la protagonista, Aloma, gaudir de la vida, perquè no pot prendre decisions pròpies;
b) la impossibilitat de l’amor: les relacions afectives són relacions de domini i porten al fracàs personal;
c) la maternitat no desitjada, sentiment que és fruit de l’anul•lació de la personalitat de la dona;
d) una rebel•lia –indefinida- contra un món tancat que l’ofega.

Aquests temes reapareixen i s’accentuen en La plaça del Diamant (1962) i en Mirall trencat (1974) . La primera és la història d’una dona, Colometa, que perd la identitat en un món convuls -el de la guerra civil i la postguerra- que no entén i del qual pateix les conseqüències negatives. La segona novel•la narra la destrucció d’una saga familiar per la incapacitat d’amor i afecte en les relacions de parella i entre pares i fills.

En resum, Rodoreda crea un univers narratiu centrat en l’anàlisi de la psicologia dels personatges i les circumstàncies que els toca viure. L’ús de la primera persona, el monòleg i el monòleg interior és l’eina fonamental per construir aquest univers.

@Miquel Roda




http://www.vilaweb.tv/?video=5019
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=40416
http://www.tv3.cat/videos/582219/Paisatges-dautor-Merce-Rodoreda
http://www.tv3.cat/videos/250609/Especial-Merce-Rodoreda
http://www.tv3.cat/elmeuavi/2003/rodoreda/capitulo.htm
http://images.google.com/images?hl=ca&source=hp&q=Merc%C3%A8+rodoreda&btnG=Cerca+Imatges&gbv=2&aq=f&oq=

Enric Valor

Tema 2
Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.L’obra d’Enric Valor consta de dues grans aportacions: un conjunt de rondalles agrupades sota el títol Les rondalles valencianes i les novel·les, a destacar L’ambició d’Aleix i Sense la terra promesa.

En la seua prosa, Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb un estil acurat: la precisió, la minuciositat i l’exactitud pel detall són característics. A més, empra recursos del llenguatge oral que provenen directament de la tradició popular. Construeix així un model de llengua literària ric i equilibrat.

Les rondalles valencianes estan confegides a partir de narracions de procedència oral, sobre les quals opera una profunda transformació i reformulació en l’estructura, les situacions i els personatges.

En les novel·les, en canvi, Enric Valor aboca les seues experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra. Tot i que usa la narració en primera persona, els veritables protagonistes són, però, la col·lectivitat, algunes famílies, la natura, la muntanya i el camp i la llengua.

Valor pretén fer la crònica d’un període històric –sobretot, la primera meitat del segle XX-, també d’un espai, que Valor recrea sota el nom de Cassana, en el qual el paisatge, la geografia, la fauna i la botànica de les comarques alacantines adquireixen una dimensión simbòlica. Així, per exemple, Sense la Terra Promesa és la crònica dels primers anys del segle XX i la Primera Guerra Mundial, a la Marina alicantina.

Enric Valor, en suma, és l’escriptor que crea un riquíssim registre literari i, alhora, entronca amb la tradició literària catalana dels segles XIX - Víctor Català, Narcís Oller- i del XX –Mercé Rodoreda i Llorenç Vilallonga.

@Miquel Roda

Nota sobre Enric Valor
http://ddd.uab.cat/pub/expbib/2000/enrval/
http://www.escriptors.cat/autors/valore/http://images.google.com/images?hl=ca
Enviat per Valencià a 2:48
Etiquetes de comentaris: 2n Batxillerat, E. Valor, lit. PAAU