dimecres, 24 d’octubre del 2012

COM ENVIAR UNA CARTA AL DIRECTOR


PER ENVIAR CARTES AL DIRECTOR

EL PERIODICO

El Periódico publica opinions dels seus lectors, així com rèpliques i suggeriments d'interès general que siguin respectuosos amb les persones i les institucions. Les cartes han de tenir com a màxim 20 línies. El Periódico es reserva el dret d'extractar-les. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Demanem comprensió i que acceptin que no podem mantenir correspondència o contacte telefònic sobre aquestes ni tampoc retornar-les. Han d'estar firmades, indicant DNI, domicili i telèfon o mitjà de contactar amb el seu autor.

cartalector@elperiodico.com

ARA

Si voleu publicar una carta al director, podeu:

  • - Enviar un e-mail a        cartes@ara.cat
  • - Adreçar una carta per correu postal a:
  • Cartes al director
  • Diari ARA
  • Diputació, 119
  • 08015 Barcelona
Els textos no poden fer més de 1.000 caràcters. Han d’anar signats amb el nom i els cognoms de l’autor i la població de residència. A més, hi ha de constar el DNI, l’adreça i el telèfon.

LEVANTE
Para que su carta al director pueda ser publicada en Levante-EMV tiene que adjuntar al mensaje de correo electrónico un documento Word en que consten los siguientes datos:
- Nombre y apellidos del autor
- Dirección de correo electrónico
- Teléfono
- Título de la carta
- Texto de la carta
Envíe su carta a          levante.rdc@epi.es
Las cartas que los lectores envíen a esta sección deberán ser originales y exclusivas y no excederán las 20 líneas mecanografiadas a 66 espacios. Es imprescindible que los textos estén firmados y que en ellos quede constancia del domicilio, teléfono y número del DNI o pasaporte de sus autores. Levante–EMV se reserva el derecho de publicar estas colaboraciones, así como de resumirlas o extractarlas cuando lo considere oportuno. No se devolverán los originales no solicitados, ni se facilitará información postal o telefónica sobre ellos.

MEDITERRÀNEO
epmediterraneo@elperiodico.com

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Tim el supergós


Tim el supergós

Això era un gos que es deia Tim. Era normal i corrent com tots els gosos. La seua ama es deia Sara i era una dona soltera.

Un dia va anar a passejar a prop de l’autopista amb ell. Hi havia hagut un accident: un camió havia xocat amb un autobús.

El camió portava elements químics. No se sap com,  es va fer una mescla de líquids que, en un moment de descuit de Sara, el gos va beure. Al principi nova passar res, però al cap dels dies Tim es va convertir en un supergós: aleshores corria més, tenia més força i, sobretot, parlava amb els humans! I encara més; també volava! Era un superheroi.
Tim rescatava persones i era el gos més conegut del món pels seus superpoders. 

Ara bé, al cap d`un any més o menys, ja no era el mateix: perdia força, habilitat i velocitat. S`estava fent vell. De sobte va perdre els seus poders, però la gent i, sobretot, la seua ama Sara el volien igual com sempre perquè era i és el millor amic de l`home.

CONTE CONTAT, CONTE ACABAT.  I QUI NO S`ALCE TÉ EL CUL APEGAT.


Jonathan Sánchez 1 ESO D

El llop malvat


EL LLOP MALVAT
Hi havia una vegada un llop molt astut i malvat. Ningú el podia detindre. Hi havia recompenses de 5.000.000 de € per atrapar-lo. Però ningú ho aconseguia: ni l’exèrcit de senglars podia amb ell. Un dia el comandant d’aquest exèrcit va pensar que podia espiar-lo per a descobrir la seua base secreta i, després, demanar-li ajuda al rei, que vivia al castell amb milers de soldats protegint-lo a ell i defensant-lo. I això van fer, van anar al castell del monarca a demanar-li ajuda.
El rei que era molt savi, els va dir que no necessitaven tots els soldats del món, sinó els millors guerrers del castell. Els va presentar. Eren un lleó, una àguila i un lleopard. Els els va presentar i va dir:
-Amb el lleó tindreu força; amb l’àguila, bones estratègies i amb el lleopard, velocitat.
El dia següent, el comandant els va presentar va manar que anaren a atrapar el llop. Ja sabien que s’amagava a la mansió abandonada. Va passar un dia i no es va saber res d’ells, van passar dos dies i tampoc es va saber res però al cap d’una setmana, van tornar amb el llop encadenat. Van repartir la recompensa i mai va hi haver cap injustícia més.

Fi


Fèlix Pitarch, 1 ESO C