El paper dels mocs.

Solució a les activitats sobre el text de Joan Barril, El paper dels mocs.

 Joan BARRIL, “El paper dels mocs”, El Periódico, el 27 d’abril de 2011,

PROPIETATS TEXTUALS. Adequació A quin àmbit pertany aquest text? De quin gènere es tracta?

 El text pertany a l’àmbit periodístic. Està publicat a El Periódico, el 27 d’abril de 2011. És un text d’opinió, argumentatiu. El gènere a què pertany és la columna. Hi trobem algunes característiques que ens permeten identificar-lo com a tal: a) és un text escrit per una persona de prestigi en el món de la cultura, Joan Barril; b) tracta un tema que l’autor ha triat perquè ho ha estimat convenient: l’experiència laboral, c) hi fa un enfocament o una reflexió molt personal, d) la columna té un títol general, Els dies vençuts, on s’hi inclouen les col•laboracions periòdiques que fa l’escriptor.

 Quin registre empra l’autor? Justifica-ho
Barril utilitza un registre estàndard, amb un llenguatge d’ús habitual. És el registre que correspon als mitjans de comunicació perquè s’adreça a un públic molt ample. Tanmateix, en certs fragments –el darrer paràgraf, per exemple- usa un registre literari: abunden les figures retòriques, com ara comparacions, metàfores, hipèrboles, etc, i té un marcat caràcter irònic.

Modalització i impersonalització
Identifica els elements d’impersonalització que hi ha en el primer paràgraf?

Ho diu la gent: abans els diaris eren més gruixuts. I és veritat: hi havia més publicitat i sobretot es comptava amb unes magnífiques pàgines dedicades a la compra i venda i lloguer de pisos, pàgines que pràcticament ara han desaparegut. També hi havia pàgines en què les persones s'oferien per millorar les seves condicions laborals. D'aquestes se'n deia Ofertes. I de les altres, de les que demanaven gent capacitada per a llocs de treball per cobrir, se'n deia Demandes. En aquests moments gairebé no queden ni anuncis immobiliaris, ni ofertes ni demandes. I els més apocalíptics vénen a dir que falta poc perquè ens quedem fins i tot sense diaris. Sobreviuen, això sí, els anuncis de prostitució, que és al cap i a la fi l'últim recurs ara que les demandes laborals han anat a parar al museu.

 Impersonals reflexes: es comptava,se’n deia,
 Subjecte genèric: les persones s’oferien, ho diu la gent
 Verbs impersonals (haver-hi): hi havia

 Trobes elements modalitzadors en el darrer paràgraf? Quins?

 En aquest ofici d'explicar les coses ens estem sorprenent de gent amb experiència i memòria que serà substituïda, en el millor dels casos, per xavals sense cap més experiència que la que dóna ser el més ràpid a desenfundar internet. En un altre tipus d'empreses, com Iberia, per exemple, la línia aèria que abans solia passar per Barcelona, estan proposant prejubilacions a tripulants veterans. Per als que volar no ens fa una especial il.lusió, sempre sol ser una garantia de supervivència que el comandant tingui una vida laboral prou experimentada perquè es pugui conèixer tots els aeroports, totes les tempestes i totes les avaries del món. Però l'experiència avui és més cara que el paper dels mocs, el que s'usa i es llença i es dissol lentament en l'aigua d'un vàter que comença a resultar massa pestilent.

 Formes verbals en primera persona: ens estem sorprenent

 Figures retòriques:
paràfrasi En aquest ofici d'explicar les coses;
metàfora, l'aigua d'un vàter que comença a resultar massa pestilent;
hipèrbole, conèixer tots els aeroports, totes...;
paral•lelismes, ser el més ràpid a desenfundar internet

Lèxic valoratius:
substantius, xavals, garantia de supervivència,;
adjectius, especial il.lusió;
verbs, sorprenent, sol ser.

 Unitats fraseològiques: en el millor dels casos

 Les figures retòriques són un element modalitzador. En l’última oració n’hi ha dues. Pots identificar-les? Explica el significat de la metàfora que tanca el text.

En el darrer paràgraf hi ha una comparació (“és més cara que...”) i una metàfora (“l'aigua d'un vàter que comença a resultar massa pestilent.”) La metàfora estableix una semblança entre el mercat laboral i les aigües pestilents dels vàters, d’aquesta manera subratlla la injustícia de les relacions laborals que s’estan generant en aquest context de crisi i la dificultat de trobar una feina digna.


 És un text argumentatiu o expositiu? Justifica la teua opinió.

 És un text argumentatiu. L’autor defensa que en el món laboral no es valora l’experiència. Empra arguments de diversa mena: d’exemplificació (quan contrasta els periòdics d’abans amb els d’ara), de dades (les xifres diàries d’aturats), d’experiència personal (la por a volar) Però sobretot, recorre a la ironia i utilitza abundants figures retòriques. També hi ha fragments de caire expositiu (quan explica les característiques de les ofertes i demandes laborals d’abans, o quan glossa la situació laboral actual) però serveixen per a reforçar l’argumentació.